A la terminació de la primera fase del procés, es pot assegurar que:

Les persones entenen el procés del pensament, és a dir com funciona la nostra ment, el que els obre al poder d'observar i interpretar la realitat.

Les persones deixen de donar la culpa a l'entorn i als altres perquè prenen consciència de la capacitat que tenen d'acostar el centre de control de les situacions al seu interior.

Coneguda la realitat que estan, les persones aprenen a crear i pensar en resultats finals, clau perquè els mecanismes interns de la ment disparin l'energia i els passos necessaris per a arribar a aquestes metes o resultats.

La claredat i vivència dels resultats finals creats, alerta al Sistema d'Activació Reticular per a percebre les informacions útils en relació amb els resultats desitjats.

La resistència als canvis està governada per la nostra permanència en el que anomenem Zones Còmodes. Les persones aprenen a expansionar aquestes Zones Còmodes, convertint les amenaces d'un canvi en noves oportunitats.

Les persones arriben al coneixement i convenciment que tenen una capacitat de fer que les coses ocorrin molt major que el que mai han pensat. I aprenen a aplicar-la.

Les persones aprenen a expressar les seves metes i objectius (en afirmacions), i a treballar amb elles, de manera que des del seu interior, es generen l'energia i creativitat necessàries.

Les persones, al prendre el centre de control de les situacions, no “han de fer” les coses. Decideixen, volen, trien fer-les. Això redunda en major eficàcia, més sentit de la responsabilitat, millors relacions, …

Les persones aprenen que els canvis comencen per un mateix i des de l'interior. Amb això estan sempre disposats a donar el primer pas per a millorar una situació o relació.

Les persones aprenen que la percepció de cadascun no és completa (escotomas). Cadascun tenim “la nostra veritat”. AL compartir amb respecte les percepcions i opinions s'assoleix una veritat més completa.

Les persones aprenen, amb això, el sentit del treball en equip i de compartir responsabilitat en l'assoliment d'un objectiu.

És un pas en el Camí de l'Excel·lència per a fomentar la imaginació, creativitat i iniciativa individuals, i conjuntar-les amb la col·laboració, enteniment i confiança en l'aportació i participació dels altres.

Adquirir i, progressivament, fer créixer la confiança i seguretat en ambdues idees, permet un creixement i desenvolupament equilibrat de la personalitat individual, professional i d'integració en l'equip. Duu al creixement personal i de les organitzacions, basant-se en el coneixement racional i emocional que s'adquireix de l'origen de l'eficàcia de les persones. Andreu Ca,mpanario